EDITORIAL: EL PP D’ALBERIC S’ENFONSA

Després de dos anys de legislatura una qüestió és evident: el partit popular d’Alberic està contra les cordes.
A Carpi ja no el creu ningú. Sols el compromís que tenen la majoria de regidors de l’Ajuntament del PP i la regidora trànsfuga en forma de sou immerescut, que paguem tots i totes, manté certa estructura política i de (pèssima) governabilitat, imprescindible per deixar continuar a Carpi fent de les seues. En aquesta editorial no volem entrar a discutir qüestions concretes que fan evident una situació de caos total a l’Ajuntament. El nostre servei jurídic treballa conjuntament amb altres institucions, les accions concretes de denúncia i fiscalització de tots eixos fets presumptament il·legals, els quals estem descobrint conforme estirem del fil.

Al remat, no es tracta d’anar contra ninguna persona; no es tracta de fer bronca per fer bronca; el que volem és que es facen bé les coses. I les coses no es poden fer bé comprant la voluntat de la regidora trànsfuga, ni tampoc es poden fer bé cobrant de l’Ajuntament sense justificar les hores que els toca fer i que no fan aquells i aquelles que tenen sou.

Al remat, són les persones les que han de donar explicació d’allò que fan, o no? Per què com s’explica que davant la greu crisi que estem patint, alguns regidors, regidores i ex-regidors cobren per una feina que en la majoria de casos no fan? Això és senzillament immoral i indecent. La gent es queixa de què els contractes de l’Ajuntament són curts i que no arriben a tots; i pel contrari, uns poquets privilegiats, sols a canvi de votar el que Carpi vol, tenen la crisi solucionada.

I al remat, són les persones les que posarem a cadascú en el seu lloc, és a dir, d’ací a uns anys, esperem que pocs, tots els que estan hui cobrant de l’Ajuntament ja no ho faran i hauran passat a la història com persones que formaren part del pitjor equip de govern de la democràcia a Alberic. I el que encara és més greu, seran recordats per la seua complicitat amb un alcalde que tard o prompte es trobarà en un jutjat, temps al temps.

En qualsevol cas, el que ja no té marxa enrere és l’unànime opinió de la gent intel·ligent del poble (que no és poca) i que té clar qui són uns i qui són els altres.